El Vell Continent es maquilla. Comença l’Eurocopa

Aquest divendres comença una nova edició de l’Eurocopa de Futbol amb moltes dosis de maquillatge, líftings, bòtox i alguna operació estètica per donar la millor imatge. Per començar, dos països gairebé orfes d’esdeveniments importants i marginats de la primera línia de la fila mediàtica seran les seus d’aquesta Euro 2012: Ucraïna i Polònia. Els últims mesos hem anat rebent diferents inputs de les morts d’operaris mentre treballaven en la remodelació insegura de l’estadi de Kiev, de les corrupcions polítiques viscudes a Ucraïna i fins i tot d’un cert passotisme de la població envers el futbol, ja que els problemes econòmics fan que el futbol passi a un segon o tercer pla per la majoria de famílies.

Però tot i això, els amants del futbol podrem gaudir d’un mes de competició amb la il·lusió de que alguna cosa està canviant en el panorama global. Ja no es parla tant del doble pivot defensiu, ni de teranyines defensives, ni de firmar l’empat a zero. En l’aparador europeu futbolístic cada vegada apareixen més propostes de rejovenidors de joc amb un estil ofensiu, atractiu i arriscat. Es busca donar una imatge bronzejada, dissimulant els punts negres i estimulant noves sensacions.

Sense parlar de colonialisme, podríem dir que el joc del Barça en els últims anys ha animat a molts tècnics, la majoria joves, a entendre que un altre joc és possible. Que el futbol pot ser divertit i que l’estima per la pilota també pot comportar títols. El cas de la selecció espanyola és el més evident i paradigmàtic, en part perquè conserva els jugadors de l’essència Barça (Xavi, Iniesta, Busquets, Cesc, Piqué) i en part perquè Del Bosque i Aragonés van veure que era el camí més viable per guanyar algun trofeu.

L’Alemanya de Joachim Low també ha buscat aquest nou aire facial i el seleccionador alemany sempre ha reconegut que futbolísticament s’ha inspirat en Guardiola. Altres seleccions han iniciat fa poc el gir cap a una segona joventut amb menys arrugues com és el cas d’Itàlia on el futbol ara gira entorn Pirlo i no Gatusso. O la nova França, de Blanc, amb més múscul però amb màxima llibertat pels Ribery, Nasri, Benzemá i companyia. Holanda, en canvi, encara es manté una mica recatada com en l’últim Mundial i tot i tenir jugadors alegres, el seleccionador Van Marwijk no s’ha atrevit per l’alta costura i continua jugant a la contra i amb la faldilla llarga.

A Anglaterra no es parla d’estil ni de modes, ja que tenen prous mals de caps amb saber qui podrà competir. Capello va abandonar del vaixell quan començava el viatge de l’Euro 2012, Rooney serà baixa per sanció els dos primers partits, Lampard, Barry i Ferdinand tampoc hi seran i el liderat del vaixell pirata el durà John Terry, un jugador que en poc temps ha dilapidat tota la seva immaculada imatge. Pel que fa Portugal, les previsions apunten a que seran Cristiano i 10 més. Massa càrrega emocional per un equip que té poca fiança i confiança instal·lada en una prima de risc anomenada ego-futbol.

En una segona línia del ball hi tenim altres ventafocs que podrien donar alguna alegria com són la Suècia d’un Ibrahimovich que sempre certifica la poca pinta de suec amb un escàs rendiment a nivell de seleccions; l’amfitriona Polònia amb una generació de joves talents que es poden inspirar pel suport del públic; o les seleccions de l’Est com Rússia, República Txeca o Croàcia que sempre han ofert bon rendiment en les últimes edicions de l’Eurocopa. Amb maquillatge o sense, el ball ja pot començar. A Golarium, per si de cas, portem l’smoking i les sabates de