Si la muntanya no va a Florentino, Florentino compra la muntanya

Florentino Pérez sempre ha estat un home d'aspiracions galàctiques i acostumat a moure muntanyes per aconseguir els seus objectius. En el món del futbol ha confeccionat equips d'estrelles mediàtiques i miliònaries en dues etapes diferents. La primera (2000-2006) amb els Zidanes, Beckhams, Ronaldos i Figos. I la segona (des del 2009) amb Cristianos, Kakas i Benzemas. Mai ha tingut problemes per treure un xec en blanc i desemborsar els diners necessaris per fer un equip d'àlbum de cromos. "No es dinero para Florentino", que dirien els de Crackòvia.

En la secció de bàsquet, en canvi, sempre ha estat més reservat i amb prou feines es recorda algun fitxatge sonat. En els seus 8 anys de mandat, només ha guanyat un títol. La lliga ACB de la temporada 2004/05 guanyada en l'últim partit i en l'últim minut gràcies a un triple d'Herreros en un dels finals més sorprenents de la història del bàsquet. Un balanç pobríssim per un home acostumat a guanyar.

Sempre ha circulat el rumor que a Florentino no li agrada el bàsquet i que, si fos per ell, la secció seria fulminada. Però d'altra banda, i això sí que ha estat públic, Florentino sempre ha parlat del somni de formar part de l'NBA. En una ocasió, el president del Madrid va dir que "no seria una utopia veure al Madrid a l'NBA." Allò sí que és galàctic i no l'ACB amb equips que tenen pressupostos de 3 milions d'euros i amb unes audiències televisives molt pobres. Malgrat aquestes temptacions, els contactes perquè l'NBA obri fronteres i el Madrid en formi part no s'han produit i a dia d'avui sembla inviable. La muntanya de l'NBA no s'ha sentit mai atreta pel poder 'verd' de Florentino.

Tot i això, actualment, l'NBA té el conflicte del 'lockout' i la lliga està aturada i bloquejada. I amb ella un grapat de super-estrelles del bàsquet que no poden practicar el seu ofici i que està perdent milions i milions de dòlars. Florentino, un mestre a l'hora d'aprofitar situacions especulatives, s'ha llançat a la caça d'aquests jugadors "lliures" per confeccionar un equip de galàctics del parquet. Ha fitxat Rudy, avui ha arribat Serge Ibaka i es rumoreja l'interès per Marc Gasol. Per primera vegada en molts anys, el Madrid té realment un equip capaç de guanyar totes les competicions, amb un estil de joc molt atractiu i amb una aureola molt mediàtica. Rudy i Ibaka tenen carisma, són guapos, joves, tenen fam de títols i un bon contracte. Ingreidents perfectes.

Florentino ha aconseguit el que volia: els focus, almenys del món del bàsquet, estan més encarats ara cap al Palacio de los Deportes de Madrid que cap al Palau Blaugrana. Ha mogut cel i terra per portar la muntanya de l'NBA cap a la serra madrilenya. S'ha gastat molts calers. I això està molt bé... L'únic petit problema que pot passar és que al gener, comenci l'NBA, la muntanya torni al seu lloc i s'endugui Rudy, Ibaka i companyia cap a les Amèriques. En aquell moment, el Palacio de los Deportes es pot quedar més sec que el desert del Sàhara. Florentino Pérez ja pot començar a resar a Mahoma perquè la muntanya no es mogui i continuiï el Lokcout...