Barça 2011/2012 - La plaça més cara

El Barça 2010/2011 va firmar una de les millors temporades que es recorden en tota la història del futbol combinant els títols (Supercopa, Lliga i Champions) amb un joc admirat, respectat i que no va trobar rival. Arribats en aquest punt d'excel·lència, el Barça afronta la temporada 2011/2012 amb pocs reptes per superar. En aquests 3 anys amb Guardiola a la banqueta, el Barça ha ratllat la supremacia futbolística, ha polvoritzat rècords dels anys 60 i ha guanyat tots els títols possibles.

Tot i això, la millor herència que deixarà Guardiola quan marxi no serà la reforma del Museu del Barça per encabir-hi tots els títols, no. La millor herència que deixarà Guardiola serà un full de ruta intocable, inalterable i, també, impalpable de com ha de ser el Barça, tant a nivell esportiu com a nivell institucional. Tot i que en els 112 anys d'història del Barça han passat figures imprescindibles com Gamper, Kubala, Laureano Ruiz, HH, Oriol Tort, Cruyff o Ronaldinho, mai cap personatge havia combregat tanta unanimitat a la casa culer com Pep Guardiola. Reuneix tots els ingredients bàsics: una denominació d'origen 100% blaugrana (català, de la Masia, integrant del Dream Team i fins i tot recull pilotes del Camp Nou), litres i litres de dialèctica de fàcil digestió (discursos mil·limetrats) i un aire de líder per moderar l'entorn al seu gust.

Havent necessitat només 3 anys a la infernal banqueta del Barça per arribar a l'Olimp culer, hom podria pensar que el més fàcil seria plegar ja que el llistó és gairebé impossible de superar. Però diuen que el més difícil no és arribar, sinó mantenir-se. I per mantenir la competitivitat d'una plantilla tipa d'èxits i d'elogis, Guardiola sap que el millor és augmentar la rivalitat interna per trobar un lloc a l'onze inicial. Aquest serà el gran repte per la nova temporada. Ni Mourinhos, ni Manchesters Citys o Uniteds, ni res. La clau de la pròxima temporada serà el preu a pagar per poder ser titular al Barça. Un preu més car que un metre quadrat a Passeig de Gràcia, l'any 2005.

I és en aquest punt on entren els 3 futbolistes que es convertiran en els principals rivals dels jugadors que van triomfar la temporada passada. Alexis, Cesc i Thiago. Ells seran els "enemics públics" de la plantilla. Cada entrenament es convertirà en una "guerra amistosa" on tothom haurà de donar-ho tot per poder vestir l'elàstica blaugrana com a titular. El calendari serà feixuc però si Guardiola aconsegueix augmentar la intensitat de cada jugador, la competència serà brutal i podrà suposar la superació d'un esglaó que ara mateix no es visualitza perquè creiem que ja s'ha arribat al límit de l'excel·lència.

Alexis obligarà a que Villa i Pedro lluitin cada pilota com si fos l'última per no haver d'escalfar banqueta. Cesc suposarà el relleu d'un Xavi que haurà de dosificar-se per disputar els partits de gala. Thiago ampliarà el ventall de possibilitats de l'acordió del mig del camp i pressionarà a Iniesta perquè brilli com a extrem esquerra. Guardiola ha tingut els últims 3 anys les millors cartes de la baralla. Un bon grapat d'asos que permetien qualsevol combinació per endur-se la victòria. Enguany incorpora tres comodins que augmenten exponencialment la possibilitat de tenir una mà guanyadora. Una mà d'onze cartes, on cada una tindrà un preu caríssim per sortir a la foto del minut zero. Sortir a l'onze inicial serà un qüestió de quirats.