Avui som menys que un club
El portaveu del FC Barcelona, Toni Freixa, ha anunciat avui que retallaran un 50% el pressupost de les seccions del club durant les properes 5 temporades. Freixa ha explicat que les despeses de les seccions suposen un 10% del total del pressupost i que, a partir d'ara, es reduirà un 1% cada temporada fins arribar al 5%. En altres paraules, avui comença el camí per ser menys que un club i s'inica el procés de castració d'una de les principals singularitats de la història del Barça.A banda del futbol, el Barça té quatre seccions professionals de gran reputació a nivell europeu com són el bàsquet, l'handbol, l'hoquei i el futbol sala. Tal com deia el Programa electoral del 2010, Sandro Rosell "confia en el treball en unes seccions professionals envejades a tota Europa. La voluntat de potenciar al màxim la vocació poliesportiva del nostre Club és una ferma convicció dintre de la nostra candidatura. Creiem fermament que aquesta potenciació passa per una socialització de les seccions, per fomentar tant la millora de les seccions professionals com la de les no professionals, per l'aplicació de plans específics i per dotar a les seccions professionals d'una entitat pròpia que potenciï la seva autonomia i autogestió.
·Es realitzarà una exhaustiva feina per dotar de les instal·lacions adequades a les diverses seccions. Es construirà un nou Palau Blaugrana amb una capacitat superior als 10.000 espectadors i s'estudiarà amb deteniment la possible viabilitat d'un Palauet annex per a 3.000 espectadors.
·Serà l'únic Club realment poliesportiu i els equips de les seccions, especialment el bàsquet, l'handbol, l'hoquei patins, el futbol sala i el futbol femení assoliran títols de manera regular."
Aquestes paraules del programa electoral de Sandro Rosell tenen només un any de vigència, però ara mateix sembla estrany que es vulgui fer l'únic club realment poliesportiu si es rebaixa un 50% el pressupost. Construir un nou Palau Blaugrana, amb el cost que això suposaria, sembla una utopia. Com s'entendria invertir en un nou estadi per un conjunt de seccions que només ocuparan el 5% del pressupost?
Quan es va presentar l'acord de patrocini de Qatar Foundation per un valor de 170 milions d'euros, el vice-president econòmic Xavier Faus va dir: "És complicat tenir aquest equip, les seccions, ser solidaris, tenir els abonaments que tenim i renunciar a un acord així." Doncs bé, els abonaments per la temporada que ve han pujat de preu (el cost és el mateix però hi ha un partit menys com és el de la Supercopa contra el Madrid) i les seccions es retallen un 50%. Solidaris ho continuarem sent (portant el patrocini d'Unicef sota el dorsal) i esperem que l'equip de futbol el puguem mantenir, faltaria menys.
Actualment, les seccions suposen per al club uns 43,5 milions d'euros anuals. Això no vol dir que, d'aquí a 5 anys, al 2016 el pressupost sigui exactament de 21,75 milions. La quantitat econòmica total dependrà de com evolucioni el pressupost total del Barça. Si el Barça fa pressupostos a l'alça, el valor econòmic es mantindria. Però, si, com tot sembla indicar, els pressupostos són austers i van a la baixa, aquesta quantitat econòmica anirà baixant considerablement i el pressupost de les seccions podria ser menor dels 20 milions d'euros.
La Junta Directiva dirà que les seccions s'haurien d'auto-gestionar i que són molt deficitàries. És cert. Però si fem bandera del més que un club i volem ser l'únic club realment poliesportiu no podem fer una retallada tan bèstia i reduir en un 50% tot el cost de les seccions. Cal innovar i buscar idees perquè els equips professionals siguin competents i no deixin de ser unes seccions professionals envejades a tota Europa. Membres de la junta directiva, Sandro Rosell. Rectificar és de savis. No deixin que les paraules se les endugui el vent.
Exacte. I a més, quan es dóna el timó a Xavi Pascual per la banqueta de l'handbol, no es que es confiï en algú de la casa sinó que és una tapadera perquè a la llarga es pretén suprimir un dels dos Pascuals del club (encara no saben quin) i que un sol Xavi Pascual porti el bàsquet i l'handbol
ResponEliminaSi som més que un club no és per les seccions, sinó per la història que ens contempla. Som més que... pel sentiment que hi ha en aquests colors i per la seva significació en un país que ho és a mitges. Què hi tenen a veure les seccions? Ara són unes i abans unes altres. En Laporta volia guanyar el Tour amb el Barça i ja veus on ha fet cap la secció de ciclisme, i el futbol sala no té cap tradició en el nostre club. Per sort, som el que som independentment dels esports afegits que tenim, som el que som per l'entitat que representem i perquè a les verdes i a les madures hem portat les quatre barres a l'escut. No tothom ho pot dir.
ResponEliminaQuan et sembli d'aquest tema en podem parlar tant com vulguis. La política seguida amb les seccions no ha estat la més encertada, a parer meu. Hem tret la il·lusió als de Badalona, Granollers, Reus... Saps per què ho dic, oi? En fi, el tema dóna per a molt i no vull cansar-te. Només remarcar, abans d'acabar, que no té res a veure ser més que un club amb tenir seccions. Qui va apadrinar la famosa frase ni hi va pensar amb les secccions.
Au, no et queixaràs, que ja veus que llegeixo el que escrius i em fas actuar. Visca el Barça i visca Catalunya! (en aquest darrer visca hi va tot sencer el més que un club).
Jordi Salla
Hola Jordi, encantat de que hi hagi debat.
ResponEliminaEstic satisfet perquè amb el tema principal que poso en dubte (les retallades del 50% del pressupost de les seccions) veig que hi estàs d'acord o almenys no has dit arguments en contra.
Sobre la frase "som més que un club" és evident que el president de Carreras no va pensar en les seccions, ni amb la solidaritat, ni amb els valors i que en aquella època tenia un significat clarament polític pel context en què es trobava el país.
Però han passat més de 40 anys d'aquella frase, la situació,afortunadament, no és la mateixa i la frase considero que ha extés i mutat el seu significat. Des del club se'n ha fet bandera de què el Barça és més que un club per moltes coses més. Principalment, pel sentiment catalanista, però també per la peculiaritat de ser un club poliesportiu, per no dur publicitat a la samarreta, per tenir una fundació, per creure en un model de planter i no de bitlletera... Molta gent d'arreu del món m'ha dit que no entèn perquè té més seccions a part del futbol i que ha conegut el Barça pel bàsquet, per exemple als EEUU. És un fet singular. És més que un club de futbol.
El mateix club des del seu web diu: "Les seccions professionals del Barça acumulen 16 anys consecutius guanyant, com a mínim, una Copa d'Europa.Per coses com aquesta es diu que el Barça és més que un club. Mantenir les seves seccions professionals al màxim nivell any rere any no està a l'abast de tothom. El seu domini va més enllà de les nostres fronteres." Aquí et deixo l'enllaç. http://ves.cat/aHeC
Considero que hauria de ser un orgull que una entitat com la nostra sumi 16 anys consecutius guanyant la màxima competició europea. Ho pot dir algú més? Per tant, si escurcem el pressupost és gairebé impossible mantenir aquest valor afegit i s'està amputant una part del nostre club. No és la més important, sens dubte, però a mi veure que el Barça de bàsquet guanyi el campió de l'NBA, que vols que et digui, em fa il·lusió. O que un atleta com Jackson Quiñónez, del Barça, arribi a les finals del Jocs Olímpics és un orgull. Ens fa diferents. Ens fa ser més que un equip d'11 grans futbolistes.
Sobre el tema de la gestió de les seccions podríem fer un debat molt estès i estic d'acord que no s'han gestionat correctament. Caldria més autogestió, fidelitzar més el públic, promoure un planter per no fitxar les promeses d'altres clubs catalans, crear convenis amb clubs més petits etc... Ara bé, ja saps que en el món actual, els peixos grossos són els que imperen i governen i dubto molt que Badalona, Granollers, Reus, poguessin ser grans d'Europa sense que clubs més poderosos fitxessin els seus jugadors. En aquests sentit, prefereixo que estiguin al Barça, que al Maccabi de Tel Aviv.
Una abraçada.
La primera vegada que vaig sentir l’aplicació d’una més àmplia significació del “més que un club” va ser en boca de Nicolau Casaus, en una ofrena a la Mare de Déu de la Mercè i encapçalant les plantilles de futbol i de bàsquet, aquesta amb un lànguid Pau Gasol (quins miracles que fa l’NBA!). Era a la basílica i em va sobtar el gir aprofitat a la nostra màxima que en la seva brillant alocució li va saber donar el recordat vicepresident. Si anys després encara se li treu suc a la idea és que ningú no s’ha molestat pel retorn als orígens, que per a mi segueix immaculat per molt que els temps hagin canviat. No és malenconia disfressada de blaugrana sinó essència que perdura, perquè els catalans continuem amb mancances i no tenim massa oportunitats per lluir senyera i sentiment com a poble més enllà de les nostres fronteres.
ResponEliminaQuant a la reducció del 5%, la situació obliga. Aprovo la reducció progressiva del pressupost de les seccions, admiro que igual que es feia en temps del Sr. Núñez l’economia torni a ocupar el lloc de responsabilitat que li correspon, em sembla bé que les seccions siguin les primeres a patir rebaixes. Segur que molts dels qui se’n queixen no les van a veure mai. Acabem de guanyar la Copa d’Europa d’handbol amb un reconeixement popular de mínims. I en bàsquet, ja veus tu qui ha acabat omplint el Palau Sant Jordi en tota una Final Four! Les seccions són un luxe que possiblement no ens el puguem permetre tal com fins ara han estat concebudes. Un país amb una taxa d’atur com la nostra no pot anar pel món vantant-se de ser els millors en tot. Ho som en el futbol que és la mare del corder, de la qual fins ara n’han viscut altres que aporten més pèrdues que beneficis. Racionalitzar aquesta situació en un context de retallades, també per part dels nostres competidors, em sembla lògic i correcte. Són mesures poc populars, sols a l’abast de gent amb criteri. La faramalla institucional quan es guia a base d’impulsos emocionals acaba per passar factura, i acostuma a ser traumàtica. L’orgull empeny a voler sempre més; em decanto pel seny, la ponderació. És un dilema que hauria de ser compatible: ser universals en base al que som. Si ens enganyem, aquest dilema pot ser tràgic.
Som i serem... més que un club!
Jordi Salla