A Wembley, què et posaràs Barça? Mocassins o bambes?

Tot i que pugui semblar un miracle, Pep Guardiola podrà disposar de tots els jugadors del primer equip per a la final de Wembley del 28-M contra el Manchester United. Abidal, Bojan, Maxwell, Adriano i Puyol s'han recuperat de les lesions escurçant els períodes de recuperació després d'haver caigut com a peces de dominó en l'últim tram de la temporada. El Barça ha viscut els dos últims mesos entre cotó fluix, dosificant forces i resistint un calendari bestial amb 2 partits entre setmana i 4 "partits del segle" en 18 dies. Una gran part de la plantilla del Barça acumula "molta tralla" després de 3 anys jugant-ho tot, tant amb el club (Champions, Copes, Supercopes i Lligues) com amb les seleccions (Eurocopes, Mundials, Confederacions i amistosos variats).

Però pensar en el que s'ha viscut, el que s'ha patit i el que s'ha aguantat ja no té sentit. Ara toca mirar el futur i preparar el gran ball de Wembley. Falten menys de 10 dies per triar el vestit i la majoria aposta per un onze de gala. És a dir, Valdés a la porteria; una defensa amb Alves, Piqué, Puyol i Abidal; Xavi, Busquets i Iniesta al mig del camp i a davant Pedro, Messi i Villa. Una alineació de vint-i-un botons, amb sabates de xarol, frac fet a mida, corbata de seda i un elegant barret de copa.

Però lluir aquest vestit impecable suposaria renunciar a dues peces claus de la temporada: Javier Mascherano i Seydou Keita. Possiblement, no són dues peces gaire atractives pels fins estilistes, però el Barça necessita ballar amb la màxima comoditat possible i tampoc seria cap daltabaix presentar-se a la cerimònia amb bambes i una samarreta d'anar per casa. En una final no importa ser genuí, importa ser pràctic. Sense renunciar a l'estil que ha caracteritzat el joc blaugrana però minimitzant qualsevol error. Perquè una mínima relliscada pot convertir el millor ball de la història en una caiguda dolorosa.

El Manchester United és un equip eminentment físic. Molt poderós en la lluita de tu a tu (Vidic, Ferdinand), amb unes bandes rapídissimes (Evra, Fabio, Nani, Valencia), un mig del camp de recorregut (Park, Carrick, Scholes, Anderson) i unes cotxes de joc a davant que no paren ni un moment (Chicharito, Rooney). I a més, no ha patit tant desgast físic ni emocional. El jugador del United que ha jugat més partits aquesta temporada ha estat Evra amb 46 partits. Per part del Barça, Keita amb 55. Messi ha jugat 54 partits, Rooney 38.

Sembla evident que el United arriba més fresc i amb més forces pel que fa l'aspecte físic. Per aquests motiu, em plantejo si és convenient jugar amb dos jugadors com Abidal i Pedro (que no estan al 100%) en lloc d'utilitzar Mascherano com a central corrector, Puyol de lateral, Keyta imposant la força al centre-esquerra del mig del camp i Iniesta d'assassí silenciós entre-línies. A tothom agrada vestir amb el millor vestit de l'armari, però aquesta vegada cal filar molt prim en triar els complements i elegir els adequats per a l'ocasió. Mascherano i Keita poden aportar més a un equip que necessita suplements vitamínics. A més, cal pensar en la segona part del ball i tenir un as sota la màniga com Pedro pot ser la peça revolucionària per si el ball s'allarga molt i l'elegida demana ser conquistada. Tot i ser 'orelluda', qui renunciaria a un quart ball amb ella?