L'alineació planetària més perfecta. Una crònica blaugrana de l'any 2111.
Crònica del 28/05/2111.
Avui els volem parlar d'un fet extraordinari que es va produir en el món del futbol ara farà 100 anys, a principis del segle XXI. Es tracta de l'alineació de planetes més perfecta, genuïna i sorprenent que ha vist mai aquest esport. Una conjunció astral de bellesa incomparable. Algun veterà seguidor potser ha sentit a parlar el seu avi o besavi d'aquell Barça de Messi, entrenat per Pep Guardiola i que jugava tan bé a futbol amb jugadors com Xavi, Iniesta, Piqué o Puyol. Gairebé tots els hem vist en vídeos d'aquells en 2 dimensions i on anaven vestits amb uns uniformes molt antics i uns pentinats força curiosos...
Però avui ens volem centrar en com es va gestar aquell equip. En com una sèrie de planetes brillants es van conjuntar en el mateix temps i en el mateix espai per crear el millor equip de la història del futbol. Un equip per recordar.
Planeta Xavi
El 'Savi' Hernández va ser un d'aquells futbolistes que van canviar la mentalitat futbolística d'aquella època. Des del seu metre setanta va demostrar que no calia ser alt, fort o musculós per jugar a futbol. Amb intel·ligència, talent i domini del terreny de joc va imposar la "Llei de la Pilota" i va conquerir diversos títols sent la peça clau de l'engranatge. Pocs sabran que li va costar uns anys trobar el seu indret en la galàxia futbolística i que va ser un tècnic holandès anomenat Frank Rijkaard el que va situar Xavi en una posició més avançada del terreny de joc, on feia de nexe d'unió entre defensa i atac amb un catàleg espectacular de passades perfectes. Pocs tampoc entenen perquè mai va arribar a guanyar cap Pilota d'Or. Potser l'eclipse Messi, en té l'explicació.
El Sol Messi
L'astre més aclaparador que ha gaudit mai el futbol. La llum encegadora. El millor futbolista de la història. Leo Messi. Un argentí que el Barça va fitxar amb només 12 anys perquè va ser l'únic club que va voler còrrer el risc de pagar un tractament per la malaltia que patia, una deficiència en l'hormona del creixement. El futbol mai podrà agraïr aquelles injeccions que Messi es posava ell mateix a les cames perquè no es quedés petit. Va debutar amb 16 anys i amb 18 ja començava a despuntar al costat d'estrelles fugaces com Ronaldinho, Deco o Eto'o. Però Messi necessitava brillar amb llum pròpia. Pep Guardiola va ser l'encarregat de mimar-lo, de crear-li un entorn perfecte i de trobar-li la posició de fals 9. Des d'allà, Messi omnipotent i omnipresent va rebentar tots els registres golejadors, va delectar els aficionats amb jugades d'extraterrestre i va dominar el futbol amb una facilitat aclaparadora, com si jugués al pati del col·legi en un món de professionals. Leo Messi. L'estrella que va lluitar per no quedar-se petit per acabar convertint-se en el més gran.
Els satèl·lits
El futbol és un dels esports on el sentit col·lectiu cobra més importància. Aquell Barça va entendre això i va disposar d'un elenc de futbolistes que van excel·lir en el panorama futbolístic d'aquella època. La màgia silenciosa d'Andrés Iniesta, un dels millors jugadors entre línies capaç de desmuntar les defenses rivals amb moviments diabòlics i assistències divines. El guardià felí de la porteria Victor Valdés, salvador sota pals i un innovador en la posició (hi ha la llegenda urbana que diu que jugava millor amb els peus que la majoria de futbolistes de la Primera Divisió). El capità indomable Carles Puyol, també conegut com l'alçacopes, era el cor de l'equip des de la defensa. L'impecable Piqué, al nivell de Beckenbauer, majestuós en la sortida de pilota. El puntual Pedro, sempre fidel en la cita amb el gol en els partits més transcendents. O el miraculós Abidal, un jugador que va passar en 72 dies de ser operat d'un tumor al fetge a jugar els 90 minuts d'una final de Champions... I n'hi havia més. Tots van fer possible que els planetes estiguessin al lloc i al moment oportú. Només faltava ordenar-los.
L'alineador
Tota alineació necessita d'un entrenador. Per crear l'alineació interplanetària d'aquell Barça històric va ser imprescindible la figura de Pep Guardiola. Era l'home elegit. Va mamar barcelonsime des de ben petit quan jugava a futbol a la plaça major de Santpedor. Va entrar ben jovenet a la Masia i va exercir de recollidor de pilotes al Camp Nou. Va ser el director d'orquestra al terreny de joc en l'epoca daurada del Dream Team de Cruyff. I va dirigir des de la banqueta el millor Barça que s'ha vist mai. Ell sempre deia que el mèrit era dels futbolistes i que eren tan bons que pràcticament no calia fer res. Però el mèrit va ser de Guardiola. Ell va exercir de líder de la nau i va aportar serenor, calma, treball i èxits. Ho va controlar tot: des dels moviments d'una jugada a pilota aturada fins a les calories que havia de menjar cada jugador. Va entendre que havia de dedicar els millors d'anys de la seva vida a aconseguir l'excel·lència futbolística però també per ensenyar als més joves el valor de tenir valors. Va guanyar MOLT, però sempre va dir que l'important era el COM. Aquest COM és el que encara perdura en les memòries de molts aficionats.
El que va fer després de ser entrenador del Barça... no ho sabem pas, perquè amic lector, deixem la ficció i siguem realistes. Estem al maig del 2011 i no sabem que pensaran els futurs habitants d'aquesta planeta d'aquí a cent anys. Ara, només ens quedar gaudir de cada partit, cada passada, cada jugada, cada moment. Per què... i si realment estem vivint el millor equip de la història?
Avui els volem parlar d'un fet extraordinari que es va produir en el món del futbol ara farà 100 anys, a principis del segle XXI. Es tracta de l'alineació de planetes més perfecta, genuïna i sorprenent que ha vist mai aquest esport. Una conjunció astral de bellesa incomparable. Algun veterà seguidor potser ha sentit a parlar el seu avi o besavi d'aquell Barça de Messi, entrenat per Pep Guardiola i que jugava tan bé a futbol amb jugadors com Xavi, Iniesta, Piqué o Puyol. Gairebé tots els hem vist en vídeos d'aquells en 2 dimensions i on anaven vestits amb uns uniformes molt antics i uns pentinats força curiosos...
Però avui ens volem centrar en com es va gestar aquell equip. En com una sèrie de planetes brillants es van conjuntar en el mateix temps i en el mateix espai per crear el millor equip de la història del futbol. Un equip per recordar.
Planeta Xavi
El 'Savi' Hernández va ser un d'aquells futbolistes que van canviar la mentalitat futbolística d'aquella època. Des del seu metre setanta va demostrar que no calia ser alt, fort o musculós per jugar a futbol. Amb intel·ligència, talent i domini del terreny de joc va imposar la "Llei de la Pilota" i va conquerir diversos títols sent la peça clau de l'engranatge. Pocs sabran que li va costar uns anys trobar el seu indret en la galàxia futbolística i que va ser un tècnic holandès anomenat Frank Rijkaard el que va situar Xavi en una posició més avançada del terreny de joc, on feia de nexe d'unió entre defensa i atac amb un catàleg espectacular de passades perfectes. Pocs tampoc entenen perquè mai va arribar a guanyar cap Pilota d'Or. Potser l'eclipse Messi, en té l'explicació.
El Sol Messi
L'astre més aclaparador que ha gaudit mai el futbol. La llum encegadora. El millor futbolista de la història. Leo Messi. Un argentí que el Barça va fitxar amb només 12 anys perquè va ser l'únic club que va voler còrrer el risc de pagar un tractament per la malaltia que patia, una deficiència en l'hormona del creixement. El futbol mai podrà agraïr aquelles injeccions que Messi es posava ell mateix a les cames perquè no es quedés petit. Va debutar amb 16 anys i amb 18 ja començava a despuntar al costat d'estrelles fugaces com Ronaldinho, Deco o Eto'o. Però Messi necessitava brillar amb llum pròpia. Pep Guardiola va ser l'encarregat de mimar-lo, de crear-li un entorn perfecte i de trobar-li la posició de fals 9. Des d'allà, Messi omnipotent i omnipresent va rebentar tots els registres golejadors, va delectar els aficionats amb jugades d'extraterrestre i va dominar el futbol amb una facilitat aclaparadora, com si jugués al pati del col·legi en un món de professionals. Leo Messi. L'estrella que va lluitar per no quedar-se petit per acabar convertint-se en el més gran.
Els satèl·lits
El futbol és un dels esports on el sentit col·lectiu cobra més importància. Aquell Barça va entendre això i va disposar d'un elenc de futbolistes que van excel·lir en el panorama futbolístic d'aquella època. La màgia silenciosa d'Andrés Iniesta, un dels millors jugadors entre línies capaç de desmuntar les defenses rivals amb moviments diabòlics i assistències divines. El guardià felí de la porteria Victor Valdés, salvador sota pals i un innovador en la posició (hi ha la llegenda urbana que diu que jugava millor amb els peus que la majoria de futbolistes de la Primera Divisió). El capità indomable Carles Puyol, també conegut com l'alçacopes, era el cor de l'equip des de la defensa. L'impecable Piqué, al nivell de Beckenbauer, majestuós en la sortida de pilota. El puntual Pedro, sempre fidel en la cita amb el gol en els partits més transcendents. O el miraculós Abidal, un jugador que va passar en 72 dies de ser operat d'un tumor al fetge a jugar els 90 minuts d'una final de Champions... I n'hi havia més. Tots van fer possible que els planetes estiguessin al lloc i al moment oportú. Només faltava ordenar-los.
L'alineador
Tota alineació necessita d'un entrenador. Per crear l'alineació interplanetària d'aquell Barça històric va ser imprescindible la figura de Pep Guardiola. Era l'home elegit. Va mamar barcelonsime des de ben petit quan jugava a futbol a la plaça major de Santpedor. Va entrar ben jovenet a la Masia i va exercir de recollidor de pilotes al Camp Nou. Va ser el director d'orquestra al terreny de joc en l'epoca daurada del Dream Team de Cruyff. I va dirigir des de la banqueta el millor Barça que s'ha vist mai. Ell sempre deia que el mèrit era dels futbolistes i que eren tan bons que pràcticament no calia fer res. Però el mèrit va ser de Guardiola. Ell va exercir de líder de la nau i va aportar serenor, calma, treball i èxits. Ho va controlar tot: des dels moviments d'una jugada a pilota aturada fins a les calories que havia de menjar cada jugador. Va entendre que havia de dedicar els millors d'anys de la seva vida a aconseguir l'excel·lència futbolística però també per ensenyar als més joves el valor de tenir valors. Va guanyar MOLT, però sempre va dir que l'important era el COM. Aquest COM és el que encara perdura en les memòries de molts aficionats.
El que va fer després de ser entrenador del Barça... no ho sabem pas, perquè amic lector, deixem la ficció i siguem realistes. Estem al maig del 2011 i no sabem que pensaran els futurs habitants d'aquesta planeta d'aquí a cent anys. Ara, només ens quedar gaudir de cada partit, cada passada, cada jugada, cada moment. Per què... i si realment estem vivint el millor equip de la història?
Molt nivell veig en aquestes línies!!! Espero veure't aviat a algun mitjà escrit!!!!
ResponEliminaJoan
Jo recordo que fa 100 anys també hi havia un equip que va acabar canviant el refraner popular. L'expressió fer volar coloms es va perdre i és el què ara, al 2111, se'n diu "fer un Espanyol", un equip que va estar un segle parlant de jugar la Champions i mai ho va aconseguir...Bon article. No es veien uns tipus tan mòbils des que Gutenberg va inventar la imprempta, l'època on el Madrid guanyava títols...
ResponElimina