Ibrahimovic és l'artífex d'aquest Barça
Com més la cagues, més n'aprens. Com més gran és la cagada, més gran serà la lliçó. Sona barroer, però aquesta dita popular ens pot servir de gran ajuda per entendre perquè el Barça actual està jugant al millor nivell de la història del futbol gràcies a una gran cagada.
L'errada més gran en tota l'era Guardiola ha estat la del fitxatge del davanter Zlatan Ibrahimovic. 45 milions d'euros més el traspàs d'un crack com Samuel Eto'o i la posterior cessió/venda al Milan per 24 milions en menys de 365 dies, ja indiquen que l'operació va ser un desastre econòmicament parlant. Però a més, Zlatan també va alterar els plans futbolístics del guió Guardiola.
L'arribada de Zlatan va modificar tot un modus operandi d'entendre el futbol per adaptar-se a les qualitats tècniques d'un dels millors talents individuals que s'ha vist l'última dècada. Amb Zlatan al terreny de joc, es buscaria més el futbol directe, els desplaçaments en llarg buscant la referència del 9, el guanyar els espais amb la força i no amb el moviment, ... Amb Ibra l'equip seria molt més vertical, milloraria en eficàcia i guanyaria en assistències pel seu joc brillant per dalt i tècnic per baix.
Però si Ibra no va funcionar no va ser per qualsevol motiu tècnic. Va ser per mancança d'intensitat. L'errada de fitxar Ibra és perquè és un futbolista que no entén aquest esport com un esport de sacrifici constant. El triomf del Barça actual és la mobilitat asfixiant, la pressió asfixiant i la tàctica asfixiant. Convertir el camp de futbol en un laberint de contínues línies en moviment i que regenera els espais en cada instant. Per això triomfen jugadors com Pedro, Puyol o Alves al límit de la hiperactivitat, o jugadors com Messi i Villa sempre acariciant la línia del fora de joc, o jugadors com Xavi i Iniesta traçant tiralínies on la gent només hi veu el verd de la gespa, o jugadors com Piqué i Busquets, esbossant la ubicació perfecta de 22 homes i preveient totes les eventualitats. Zlatan convertia l'equip en immòbil, estàtic i previsible. La qualitat del Barça actual és que mai saps per on sortirà ja que gràcies a la mobilitat que té ocupa tot el terreny de joc i a més desocupa els metres conscient que després els pot recuperar amb un simple canvi d'orientació. Zlatan impedia tota aquesta dinàmica, era l'estaca del Barça.
Però Zlatan no ha estat un error. Zlatan ens ha permès obrir els ulls i veure com no ha de jugar aquest Barça, quins són els 'tics' que ha d'evitar. I per conèixer això és necessita experiència. Perquè en aquesta vida si no actues, si no et mous, si no vius, no podràs saber mai on millorar. Amb Ibra hem millorat molt. Ara entenem molt millor la nostra filosofia.
L'errada més gran en tota l'era Guardiola ha estat la del fitxatge del davanter Zlatan Ibrahimovic. 45 milions d'euros més el traspàs d'un crack com Samuel Eto'o i la posterior cessió/venda al Milan per 24 milions en menys de 365 dies, ja indiquen que l'operació va ser un desastre econòmicament parlant. Però a més, Zlatan també va alterar els plans futbolístics del guió Guardiola.
L'arribada de Zlatan va modificar tot un modus operandi d'entendre el futbol per adaptar-se a les qualitats tècniques d'un dels millors talents individuals que s'ha vist l'última dècada. Amb Zlatan al terreny de joc, es buscaria més el futbol directe, els desplaçaments en llarg buscant la referència del 9, el guanyar els espais amb la força i no amb el moviment, ... Amb Ibra l'equip seria molt més vertical, milloraria en eficàcia i guanyaria en assistències pel seu joc brillant per dalt i tècnic per baix.
Però si Ibra no va funcionar no va ser per qualsevol motiu tècnic. Va ser per mancança d'intensitat. L'errada de fitxar Ibra és perquè és un futbolista que no entén aquest esport com un esport de sacrifici constant. El triomf del Barça actual és la mobilitat asfixiant, la pressió asfixiant i la tàctica asfixiant. Convertir el camp de futbol en un laberint de contínues línies en moviment i que regenera els espais en cada instant. Per això triomfen jugadors com Pedro, Puyol o Alves al límit de la hiperactivitat, o jugadors com Messi i Villa sempre acariciant la línia del fora de joc, o jugadors com Xavi i Iniesta traçant tiralínies on la gent només hi veu el verd de la gespa, o jugadors com Piqué i Busquets, esbossant la ubicació perfecta de 22 homes i preveient totes les eventualitats. Zlatan convertia l'equip en immòbil, estàtic i previsible. La qualitat del Barça actual és que mai saps per on sortirà ja que gràcies a la mobilitat que té ocupa tot el terreny de joc i a més desocupa els metres conscient que després els pot recuperar amb un simple canvi d'orientació. Zlatan impedia tota aquesta dinàmica, era l'estaca del Barça.
Però Zlatan no ha estat un error. Zlatan ens ha permès obrir els ulls i veure com no ha de jugar aquest Barça, quins són els 'tics' que ha d'evitar. I per conèixer això és necessita experiència. Perquè en aquesta vida si no actues, si no et mous, si no vius, no podràs saber mai on millorar. Amb Ibra hem millorat molt. Ara entenem molt millor la nostra filosofia.
Primer de tot, bones festes. M'agrada molt més aquesta nova imatge. Sobre el suec, ja es veia a venir que no faríem res amb l'Ibraimmòvil, un tio que anava amb Orange dins d'un equip Movistar i la cobertura fallava per tot arreu. El Barça és un equip que va amb tarifa plana, que no necessita un tio individualista preocupat només per pescar wifi per ell sol i que en cas d'emergència, pot tirar dels 3G (Xavi, Iniesta i Messi) per resoldre els partits. Bon any a tothom!
ResponElimina