Shosholoza! Comença el Mundial

Els sismògrafs de tot el món registren aquests últims dies que el cor del continent africà batega amb més freqüència de l’habitual. Les papallones africanes no paren de moure’s per l’estomac de tota la nació. Els gairebé 973 milions d’habitants s’han quedat sense ungles i ja no poden esperar més a què arribi l’hora. Són els nervis de la primera cita. Són els nervis del primer Mundial per Àfrica. El continent més injustament maltractat del planeta i que, per fi, obté una recompensa.

Del 11 del juny al 11 de juliol. 1 mes. 64 partits. Temps suficient per carregar de tinta la ploma futbolística i omplir les pàgines en blanc del futur de la història del futbol. Temps suficient per consagrar les noves llegendes, per entrar al club dels selectes. Pelé, Beckenbauer, La Taronja Mecànica, Brasil del 94, D10S, Zidane, Paolo Rossi, ... Per ser eterns, o per passar a l’oblit.

Des d’aquest nou blog Golarium també ens hi volem apuntar i analitzarem aquest Mundial segons la nostra perspectiva amb un seguit d’articles i comentaris. Avui parlarem dels favorits, els candidats que tenen més atributs per conquerir la joia de la corona. Espanya, Brasil, Argentina i Anglaterra. Són els que surten des de la primera fila de la graella. Shosholza!

Com dirien els habitants de Sud-Afrìca amb el zulú, la llengua més parlada en aquest territori: Shosholza! Endavant, que comenci el Mundial!


Els Favorits

1) Espanya – L'art de cuidar cada detall

“ A veure si tenim ben controlats aquella sort i aquells petits detalls per competir bé.
A veure si és veritat que és l’hora d’Espanya en un Mundial”. Dient aquesta frase, Xavi Hernández dibuixa tant bé les opcions que té Espanya de guanyar el Mundial a la sala de premsa com quan esbossa una assistència de gol al terreny de joc.

Per filosofia de joc, per qualitat i per ambició, el combinat espanyol és el gran favorit a endur-se el Mundial 2010. Imitant el depuradíssim Estil Barça inspirat pels Xavi, Iniesta, Piqué, Busquets o Puyol la supremacia futbolística d’aquests jugadors és tant gran que ningú posa en dubte que Espanya és qui practica el millor futbol a l’actualitat.

Però com diu Xavi, no només es guanya jugant bé, fent un futbol d’atac, de possessions llargues, de triangulacions i desmarcades constants. No, com bé sap Xavi, els detalls són vitals. És imprescindible que en aquella tarda en què l’equip no carbura, què el rival sembla gegantí i que el temps s’esmicola, els detalls, la sort s’associï amb tu. Li va passar a Espanya contra Itàlia a l’Eurocopa del 2008. L’equip d’Aragonés es va anar empetitint davant uns italians crescuts, però els detalls d’aquella tarda (digues-li fe, digues-li penals, digues-li Casillas) van gestar el nou campió. Perquè un equip guanyador no es fa en una final, un equip guanyador es fa en aquella tarda en què t’associes per sempre amb els detalls.

2) Brasil - Una canarinha sense caipirinha

És habitual que Brasil arribi sempre al Mundial mostrant l’etiqueta de favorita. El que no és tant habitual és que al costat d’aquesta etiqueta, n’hi pengi una altra amb la inscripció d’equip defensiu. El Brasil de Dunga, és un equip seriós, ordenat, amb poc sucre, menys caipirinha i sense els tambors de la samba que ens té acostumats la canarinha. Lluny queda el ritme de Ronaldinho, il fenomeno Ronaldo o els dibuixos animats de Romario.

L’equip de Dunga és un equip de ciment armat però també és un equip guanyador. Un equip que sap al que juga, té les coses clares i així ho ha demostrat guanyant tot el que ha jugat: la Copa Amèrica 2007, la Confederacions 2009 i el liderat al grup de classificació pel Mundial. Amb un dels millors porters del món consagrat a la última final de la Champions, Julio Cesar, i amb un 4-2-3-1 amb poc espai per la imaginació. Brasil jugarà a la contra, a conquerir els espais a una velocitat infernal. El doble pivot format per Gilberto Silva i Felipe Melo cobriran les espatlles de la verticalitat de Kaká, Robinho i Elano i la pegada de Luis Fabiano. Serà molt estrany veure un Brasil tant atípic futbolísticament parlant,però l’únic objectiu Dunga es repetir una imatge que no és gaire atípica: el capità de Brasil alçant una altra copa del Món, que ja seria la sisena. Brasil, Hexacampiona?

3) Argentina – Molt desequilibri desequilibrat

Ningú dubta que a la concentració argentina s’hi alberguen el major número de jugadors desequilibrants per metre quadrat de totes les concentracions de Sud-Àfrica 2010. La bota i pilota d’or de Leo Messi, el sinònim de gol anomenat Diego Milito, la mobilitat i eficàcia d’Higuaín, la intensitat i la testosterona de l’apache Tévez, la plasticitat del Kun Agüero, l’èpica de Martín Palermo o l’explosivitat de Di María.

Maradona té tant de desequilibri a les seves mans que ha creat l’equip més desequilibrat i desorganitzat de tot el Mundial. Perquè la clau perquè Argentina funcioni no passa per Messi ni els seus atacants, la clau perquè Argentina funcioni passa per un jugador de 35 anys, que juga a Estudiantes i que la gent el coneix com “La Brujita”. Juan Sebastián Verón té l’enorme responsabilitat de ser l’encarregat d’assortir de pilotes els seus companys, de bascular el joc, de donar l’equilibri entre defensa i atac.

És cert que la porteria i la defensa albiceleste deixa molt que desitjar, però desaprofitar el millor jugador del món i un reguitzell de talents al seu costat és un crim. I Diego no s’ho pot permetre. Per això, demanarà a Verón que mogui els fils per ballar un tango perfecte i deixar de ser la titella futbolística que s’ha arrastrat en la fase prèvia al Mundial.

4) Anglaterra – El pacient anglès es posa en mans del doctor House

Ens hem de remuntar 44 anys enrere i veure el futbol en blanc i negre per recordar l’últim i únic Mundial conquerit per Anglaterra l’any 1966. 44 anys d’espera i de no trobar el remei per curar tantes decepcions i tantes ferides que mai cicatritzen. Finalment, el pacient anglès ha decidit posar-se a les mans d’un dels doctors amb més prestigi del panorama internacional. D’un doctor pràctic, peculiar, carismàtic com el Dr. House. D’un doctor extremadament resultadista: il dottore Fabio Capello.

Perquè al Dr. Capello li es igual extirpar el braçalet de capità a John Terry, renunciar als avenços de la ciència en jugadors com Theo Walcott o dotar a Anglaterra d’un futbol de marcapassos. Perquè aquesta Anglaterra gestada per Capello pot ser l’antídot a tants anys d’espera a la recerca d’un títol.

I si fem la dissecció de l’equip part a part, veurem que hi ha matèria molt aprofitable. Tot i la baixa de Ferdinand, la defensa formada per Glen Johnson, Terry, Upson i Ashley Cole serà suficient per salvar el porter Robert Green, un desconegut de la primera plana futbolística. El centre del camp format per Gerrard, Barry i Lampard ja esperen amb candaletes rebentar les porteries amb la Jabulani (la pilota de trajectòria imprevisible amb la que es jugarà aquest Mundial). I a la punta d’atac, Wayne Rooney es pot convertir en un martell piló capaç de destrossar totes les defenses a base de mobilitat, ràbia i talent. Compte, perquè Dr House-Capello pot donar la injecció necessària que necessitava el pacient anglès.