Le bleus sont très gris

Després que Sud-àfrica ens enamorés amb una inauguració brillant i plena de colors, va aparèixer la selecció francesa per mostrar-nos el seu joc monòton, desencisat i gris, molt gris. Amb el seu empat a zero davant Uruguai, França va demostrar que li falta joc però sobretot li falta ganes i ambició. Li falta caràcter.
Domenech no ha aconseguit dotar de personalitat a un equip que per noms pinta molt bé. Una defensa sòlida amb Gallas, Abidal, Sagna i Clichy i el porter Lloris. El doble pivot Toulalan-Diaby que sembla una muralla infranquejable. Un davanter efectiu com és Anelka... Però el problema de França es troba en la creació...o en la no creació. Perquè ni Ribery ni Gourcuff, que haurien de ser els homes que dibuixessin el sentit col·lectiu de la selecció, se'ls veu perduts i molt apàtics.

El problema de Ribery ja comença a ser preocupant. Quan comences a ocupar més portades en els diaris sensacionalistes que en els esportius, vol dir que al terreny de joc no rendeixes al nivell esperat. Ha firmat una temporada individual nefasta (culminada amb l'entrada criminal que l'esborrà de la final de la Champions) i si l'estiu passat mitja Europa se'l rifava, ara el seu nom ha desaparegut de l'agenda dels grans clubs.

I l'altre crack de la selecció, Yoanne Gourcuff, el futur Zidane, encara se l'espera. El jugador del Girondins no acaba d'explotar i després de la brutal campanya de l'any passat, enguany no passa pel millor moment i no acaba d'evolucionar, de donar el pas, de fer-se gran. Té tots els ingredients per ser un geni del futbol, ja que tècnicament és sublim, però caldrà veure si també té la mentalitat guanyadora que ostenten el líders. Perquè França necessita un líder i és intolerable que Diaby fos el millor del partit davant una Uruguai que pinta bastant bé.

França està molt grisa, sense color i els aficionats ja esperen que el Blanc els hi doni el color en el futur. Les bleus ja esperen Laurent Blanc, el futur seleccionador.