Argentina. Goma 2 a davant; plastilina a darrera

Les sensacions que deixa Argentina després del seu debut davant la voluntariosa però inofensiva Nigèria són contradictòries. D'una banda, espanta la dinamita ofensiva que hi ha al davant, però de l'altra, també espanta els petards que hi ha al darrera.

A davant, estem parlant d'autèntica Goma 2, composta per l'explosivitat de Leo Messi, la guspira de Tévez, l'electricitat de Di María i la pólvora (ahir mullada) del Pipita Higuaín. Diego Armando Maradona és el seleccionador que té més i millor arsenal en aquest Mundial 2010. I a més a més, li sobra el franctirador Milito o les fletxes enverinades del Kun Agüero...

El poder atacant de l'albiceleste fa molta por i encara més si comprovem que Messi continua amb l'estat de forma del Barça i que Diego l'està situant a la mateixa posició on el 10 argentí ha fet més mal aquesta temporada: com a fals nou o segona punta i amb plena llibertat. Des d'aquest indret, Messi explota tot el seu talent movent-se entre línies, descol·localnt la defensa rival i arribant des de darrera amb un sortit de driblings, sprints i canvis de ritme impossibles d'aturar. És cert que La Pulga no va marcar, però les porteries de Sud-àfrica ja comencen a tremolar.

Però qui també comença a tremolar és l'aficionat argentí veient la seva defensa. Més desafinada que un concert de vuvuzelas, el quartet defensiu format per Jonás, Demichelis, Samuel i Heinze sembla construït de plastilina i no de ciment armat com estan fets els equips guanyadors. La limitada Nigèria va posar en evidència una rereguarda molt desorganitzada i que feia aigües per tot arreu amb nombrosos contraatacs dels africans que no van saber finalitzar. A més, el porter de l'albiceleste Romero mai bloca, sempre rebutja la pilota, donant una sensació d'inseguretat que davant rivals de més entitat pot complicar i molt la vida a la selecció de Diego.

Un Maradona que ja està resant perquè no s'acabin les piles del seu temporitzador Verón, perquè si la Brujita no aguanta el ritme del Mundial, de poc servirà tota la dinamita, si la pòlvora es mulla i la metralla és de plastilina.


D'Anglaterra ja tindrem temps de parlar-ne més profundament i seria de necis que els anglesos només centressin les seves crítiques en la cantada del porter Green. El savi Capello ha de rectificar aviat el seu plantejament tàctic i poblar de més gent el mig del camp. Si vol donar sentit al joc d'Anglaterra, necessita que els estilets Lampard i Gerrard tinguin el seu Essien o Mascherano a darrere, fent la feina bruta, perquè aquests dos jugadors on verdaderament fan mal és a la línia de 3/4. Si els limites a la contenció, Anglaterra patirà com ahir davant els EEUU, que van demostrar que el joc yankee ha millorat molt els últims anys i poden donar més d'un ensurt com ja van fer a la Copa Confederacions. I compte amb el lateral del Liverpool, Glen Johson, el millor dels britànics i que té moltes opcions de ser un dels grans d'aquest Mundial 2010 que no s'atura. Shosholoza!