Abans de les campanades, toquen els quarts (i II)
Alemanya - Argentina. Rebels amb causa VS Rebel amb causes3 de març del 2010. Amistós entre Alemanya i Argentina. Després del partit, Diego Armando Maradona entra a la sala de premsa però es nega a parlar fins que no marxi el jovenet que espera que comencin les preguntes dels periodistes. El jovenet, resignat, s'aixeca, marxa de la cadira i deixa pas a Maradona. Minuts després, el seleccionador argentí diu que desconeixia qui era aquell jove.
3 de juliol de 2010. Maradona no només ja sap qui era aquell jovenet, sinó que ara el tem. Aquell jovenet es deia Thomas Müller i s'està convertint en un dels homes d'aquest Mundial de Sud-àfrica. Hauran passat només 4 mesos després d'aquesta anècdota, però és temps suficient per calar la diferència d'esperit de les dues seleccions.
L'Alemanya del tunning està repleta de joves rebels amb causa i que veuen en aquest Mundial l'oportunitat de reivindicar-se i aconseguir trencar els estereotips de ser una selecció rocosa, poc atrevida i monòtona. Diu el seu seleccionador Joachim Löw que el seu futbol està tenint un aire llatí, que els hi agrada la possessió i que la clau està en el moviment continu dels jugadors. A l'Alemanya mestissa li agrada el reggaeton. Juntament amb Ghana són la selecció més jove del Mundial i els aficionats es deleixen per veure els últims raps dels Özil, Müller, Khedira i companyia. Són irreverents i ja s'han carregat una favorita com Anglaterra, però la fam de glòria mai s'acaba.
Diuen que després de la tempesta sempre arriba la calma. L'Argentina va suar sang, suor i llàgrimes per aconseguir el bitllet d'aquest Mundial. Sota una borrasca brutal de llamps i trons, amb el marcador en contra davant Perú i amb la guillotina de la premsa penjant, va aparèixer al minut 93 la figura de Martín Palermo. El gol del miracle. Argentina va sumar els 3 punts i la tempesta es va esvair de cop. Tot i que van caure qautre gotes mal contades, des d'aquell dia a l'entorn d'Argentina impera una calma seca, inamovible i, fins i tot, sospitosa. De moment tot li ha anat de cara a Maradona. Gol al minut 8 d'inaugurar el Mundial enfront Nigèria; Corea es fa un gol a pròpia porta en el segon partit; els suplents fulminen Grècia i, fins i tot, els àrbitres donen el seu cop de mà davant Mèxic a vuitens. Tot està bufant a favor i ningú de la plantilla posa en dubte la llei que regna sobre l'albiceleste: Messi assumeix el paper de líder durant els 90 minuts de partit i quan es xiula el final, només hi ha un únic patriarca: Diego Armando Maradona. Fa temps que diem que el rebel amb causes disposa del millor arsenal de totes les seleccions i que seria un crim desaprofitar-lo si vol coronar-se davant l'Obelisc. Si ho fa tot malbé, es quedarà despullat abans de que toquin les campanades.
3 de juliol de 2010. Maradona no només ja sap qui era aquell jovenet, sinó que ara el tem. Aquell jovenet es deia Thomas Müller i s'està convertint en un dels homes d'aquest Mundial de Sud-àfrica. Hauran passat només 4 mesos després d'aquesta anècdota, però és temps suficient per calar la diferència d'esperit de les dues seleccions.
L'Alemanya del tunning està repleta de joves rebels amb causa i que veuen en aquest Mundial l'oportunitat de reivindicar-se i aconseguir trencar els estereotips de ser una selecció rocosa, poc atrevida i monòtona. Diu el seu seleccionador Joachim Löw que el seu futbol està tenint un aire llatí, que els hi agrada la possessió i que la clau està en el moviment continu dels jugadors. A l'Alemanya mestissa li agrada el reggaeton. Juntament amb Ghana són la selecció més jove del Mundial i els aficionats es deleixen per veure els últims raps dels Özil, Müller, Khedira i companyia. Són irreverents i ja s'han carregat una favorita com Anglaterra, però la fam de glòria mai s'acaba.
Diuen que després de la tempesta sempre arriba la calma. L'Argentina va suar sang, suor i llàgrimes per aconseguir el bitllet d'aquest Mundial. Sota una borrasca brutal de llamps i trons, amb el marcador en contra davant Perú i amb la guillotina de la premsa penjant, va aparèixer al minut 93 la figura de Martín Palermo. El gol del miracle. Argentina va sumar els 3 punts i la tempesta es va esvair de cop. Tot i que van caure qautre gotes mal contades, des d'aquell dia a l'entorn d'Argentina impera una calma seca, inamovible i, fins i tot, sospitosa. De moment tot li ha anat de cara a Maradona. Gol al minut 8 d'inaugurar el Mundial enfront Nigèria; Corea es fa un gol a pròpia porta en el segon partit; els suplents fulminen Grècia i, fins i tot, els àrbitres donen el seu cop de mà davant Mèxic a vuitens. Tot està bufant a favor i ningú de la plantilla posa en dubte la llei que regna sobre l'albiceleste: Messi assumeix el paper de líder durant els 90 minuts de partit i quan es xiula el final, només hi ha un únic patriarca: Diego Armando Maradona. Fa temps que diem que el rebel amb causes disposa del millor arsenal de totes les seleccions i que seria un crim desaprofitar-lo si vol coronar-se davant l'Obelisc. Si ho fa tot malbé, es quedarà despullat abans de que toquin les campanades.
Paraguai - Espanya. La filarmònica vol seduir la batukada
Tot i que cap de les dues seleccions mai ha arribat a les semi-finals d'un Mundial, l'eliminatòria entre Espanya i Paraguai sembla la que té un pronòstic més clar, almenys si consultem les cases d'apostes. L'orquestra de Vicente del Bosque arriba in crescendo al concert de quarts de final, els instruments comencen a estar afinats i el ritme de les partitures ja segueix la batuta de Xavi. Han calgut molts minuts més l'ensurt davant Suïssa per comprovar que el joc que encisava fins aleshores també havia agafat l'avió cap a Sud-àfrica. Ningú va saber tancar la porta per on passava el corrent d'aire excessivament optimista i el combinat espanyol va agafar un constipat que gairebé li costa l'eliminació a la fase de grups. Però després del partit davant Portugal, les notes ja es mouen amb harmonia, impera el tempo futbolístic del Barça i ningú canta més del previst. Bé, potser Fernando Torres sí que està fent algun que altre gall, però Del Bosque sap que pocs jugadors com ell poden obrir la llauna si arriben als moments decisius. I si no, recuperin el l'LP de la filharmònica de Viena.
Els experts cataloguen la selecció del Paraguai com la Itàlia de Sud-àmerica pel seu caràcter lluitador i els seus plantejaments defensius. L'equip de Gerardo Martino es mou al son d'una batukada: contundent, inalterable i si no estàs prou despert, se't clava com un martell piló al cervell i provoca greus mals de cap. Que ningú esperi del Paraguai un equip alegre, atacant i obert com Xile. Paraguai és l'antítesi del que proposa Bielsa i el plantejement que farà davant Espanya tindrà moltes més similituds al que va fer Suïssa en el partit inaugural. Tancadets a la cova, resant perquè Justo Villar sigui l'heroi del partit i esperant que Valdez o Lucas Barrios recullin una ocasió a la contra. Els tambors del Paraguai volen ser el contrapunt del Mundial i esbombar amb la seva batucada la filharmònica d'Espanya. Com diria Patricia Manterola, que el ritme no pari!
Els experts cataloguen la selecció del Paraguai com la Itàlia de Sud-àmerica pel seu caràcter lluitador i els seus plantejaments defensius. L'equip de Gerardo Martino es mou al son d'una batukada: contundent, inalterable i si no estàs prou despert, se't clava com un martell piló al cervell i provoca greus mals de cap. Que ningú esperi del Paraguai un equip alegre, atacant i obert com Xile. Paraguai és l'antítesi del que proposa Bielsa i el plantejement que farà davant Espanya tindrà moltes més similituds al que va fer Suïssa en el partit inaugural. Tancadets a la cova, resant perquè Justo Villar sigui l'heroi del partit i esperant que Valdez o Lucas Barrios recullin una ocasió a la contra. Els tambors del Paraguai volen ser el contrapunt del Mundial i esbombar amb la seva batucada la filharmònica d'Espanya. Com diria Patricia Manterola, que el ritme no pari!
Milito en la creença futbolística de Maradona que es deixa de Pastores i ho confia tot al Messías. Deixaran Alemanya feta Cacau, o en l'argot golarium, rebels sense calces.
ResponEliminaLo millor de Paraguai és Larissa Riquelme perquè la resta són l'equip més incoherent dels quarts de final i sinó digalsi als de Punto Pelota, que serien incapaços d'escriure aquestes 2 paraules seguides: Justo Villar.