Abans de les campanades, toquen els Quarts (I)

Les 8 elegides han arribat puntualment a la cita decisiva després d'aconseguir les cartes d'invitació. Vesteixen les millors gales, tot i que algunes no poden evitar dissimular els estrips que han patit pel camí. La majoria han optat per lluir les seves millors joies i renunciar a aquelles que ja estan passades de moda. Per algunes, el viatge fins aquí ha sigut un camí de roses i el vent sempre ha bufat a favor. D'altres, s'han punxat amb les espines i la tramuntana ha empipat d'allò més. Però això ja no importa. Ara estan a la taula de les últimes 8. Tenen a punt les bosses del cotilló per celebrar la festa final i els mestres organitzadors ja s'han afanyat a substituir els espanta-sogres per les vuvuzueles de rigor. Tots elles ja disposen de les dotze peces de raïm per quan comencin les campanades i donar-ho tot. Però abans, arriben els Quarts i s'ha d'anar amb compte en no ennuegar-se. Celebrar-ho abans d'hora et pot deixar sense festa.

Uruguai - Ghana. El llop que vesteix de xai VS tot un continent.

Uruguai arriba als quarts de final fent-se la sueca. Engalanada amb pell de xai, caminant descalça perquè no se senti, deixant el protagonisme a la resta i encantada amb el rol d'equip comparsa. Però compte, perquè aquest Uruguai té les ungles afilades, no s'espanta davant ningú i mossega. Mossega molt fort amb 2 ullals encarnats en Diego Forlán i Luis Suárez. Dos homes que conviuen les 24 hores i 90 minuts del dia amb el gol i que li coneixen totes les seves particularitats. A més, compten amb una defensa segura liderada per Lugano i un lluitador centre del camp per donar tota la guerra del món davant Ghana.

El combinat africà serà la imatge de tot un continent reflectida en 11 homes. Els hi falta el seu millor home, Michael Essien (baixa per lesió), però els hi sobra ganes, il·lusió i sacrifici. Ghana no garanteix ni tècnica ni creativitat, però convertiran aquests quarts de final en una infern de desgast on el rival es quedi sense oxigen i intentaran derrotar-los per l'asfíxia. El davanter Asamoah Gyan ha assumit el paper de líder i saben que no tenen res a perdre.

En teoria, els dos equips han complert els objectius i haurien de ser uns quarts de final sense que els equips notessin la pressió. Però quan tens tant aprop les semi-finals d'un Mundial, és normal que les cames facin figa en el moment d'anotar el gol de la glòria. Qui aguanti millor aquest factor, serà el primer en donar la campanada.

Holanda - Brasil. El ball de les màscares canviades

Quan busquem a l'enciclopèdia del futbol la paraula estètica sempre va acompanyada d'imatges i referències de les seleccions d'Holanda o Brasil. Talents com Pelé, Romario, Ronaldo, Cruyff, Bergkamp o Van Basten són sinònims directes de futbol ofensiu, tècnic i elegant. Però a partir de l'edició del 2010, s'hi hauran d'afegir dues excepcions. Tant la Brasil de Dunga com l'Holanda de van Marwijk són dos equips construïts des de la solidesa defensiva i el rigor tàctic. La màgia ha quedat desertada i l'únic concepte que s'aprova a davant es diu eficàcia.

Només algun "eixelebrat" com Robinho o Robben es permeten el luxe de destapar el tap de les essències futbolístiques, tancat a pany i forrellat per dos homes que només entenen el futbol a partir de les victòries. I potser tenen raó, però si alguna cosa ha fet gran aquest esport és el futbol espectacle que han regalat i han enganxat a milions d'aficionats. Brasil i Holanda sempre han donat dosis de bon futbol, però ara el seu futbol s'entén des del contracop.

A les dues seleccions els encanta jugar just després d'una recuperació defensiva i una arrencada explosiva perquè els homes de davant matin el partit. Si no és així, la seva segona i gairebé última via de sortida és la pilota aturada. Amb especialistes com Sneijder, Kaká, Robben, Maicon,... el matx es pot convertir en una partida d'escacs de poques concessions i on l'error es pagarà molt car. Les dues seleccions s'han canviat de màscares, veurem quina resisteix més a la duresa del ball.

Demà, analitzarem els altres dos quarts de final: Alemanya - Argentina i Paraguai - Espanya.